SANT ANDREU DE PORRERES

sant_andreu_porreresSituació

A uns 818 m. d'altitud, en el vessant sud o solell del Puig Ou, a la Vall del Bac. Si pot arribar fàcilment seguint la pista que travessa la vall, en direcció a Sant Pau de Segúries; prop de la confluència del torrent de Sant Andreu amb la riera de la Vall del Bac s'ha d'agafar el trencall que hom troba a mà dreta.

Monument

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l'any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.

L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de dobre esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.

 



SANT ANDREU DE SOCARRATS

andreu_socarratsSituació

Al sector de Socarrats, al costat mateix de l'antic casal dels Socarrats. L'església és aixecada al peu del vessant obagós de la serra de Sant Miquel del Mont.

A menys d'un quilòmetre del nucli de Llocalou, en direcció a l'Hostalnou, es troba al trencall de la curta pista pavimentada que hi mena.

Monument

Pel gener de l'any 1117 s'efectuà la consagració de l'actual església de Sant Andreu de Socarrats. Modificada en èpoques posteriors, amb l'afegiment de capelles laterals, conserva encara bona part de la seva planta primitiva en l'extrem de ponent de l'edifici i a la capçalera, la qual és formada per un absis semicircular que té, al centre, una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

L'any 1983 s'efectuaren unes obres de restauració, durant les quals es va suprimir la sagristia afegida al costat sud de l'absis semicircular. A l'interior, la volta de l'absis és decorada amb unes pintures realitzades l'any 1948 per l'olotí J. Casas.

El campanar, inicialment de paret, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una de les seves pedres hi ha gravat l'any 1688. La porta d'entrada actual, de llum rectangular i amb una llinda de l'any 1769, és a la façana de ponent, protegida per un porxo.

 



SANT FELIU DEL BAC

feliu_bacSituació

A la Vall del Bac, al vessant nord de la serra de Malforat. L'església és aixecada en un petit turó força boscat. L'accés es pot fer, des de la mateixa vall del Bac, seguint la pista que passa per Llongarriu, o bé per la pista que va obrir-se l'any 1991 i que parteix del coll del Capsacosta, a la carretera C-153

Monument

Tot i que s'esmenta en un document de l'any 946, va ser pel gener del 996 que s'efectuà la consagració de l'església anomenada de <Sancti Felicis...in villa que nuncupant Bag>. Tingué, des de bon principi, la consideració de temple parroquial, però acabà per convertir-se en sufragània de Sant Andreu de Porreres.
 
L'edifici actual respon a les característiques arquitèctoniques del segle XII i fou bastit, per tant, sobre l'obra primitiva. És d'una sola nau rectangular, amb volta apuntada i reforçada per un arc toral. Té la capçalera a llevant, afegida a la qual hi ha la sagristia.
 
La porta d'entrada, senzilla i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on també es troba una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt. A la paret de ponent hi ha una finestra, estreta i llarga, i el campanar d'espadanya, de dos ulls, darrere el qual es poden veure les restes de la construcció que l'havia convertit en una torre. S'hi puja per una escala de pedra, adossada al mur del nord.



SANT MARTÍ DE CAPSEC

marti capsec
Situació

Al vessant meridional de l'extrem llevantí de la serra de Malforat, al sector de Capsec. S'hi arriba, des del nucli de Llocalou, seguint la carretera de Capsec i trencant, al cap d'un parell de quilòmetres, a la dreta. La pista que porta fins al davant mateix de l'església parroquial és en bona part pavimentada, llevat del tram final.

Monument

L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.

La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.

L'any 1994 s'efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l'interior del temple, d'una sèrie d'afegitons que amagaven els murs originals. La porta d'entrada és al costat de migdia. La pica baptismal d'immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant.




SANT MARTÍ DEL CLOT

marti clot
Situació

En el solell de la serra de Malforat, damunt un petit turó d'un dels estreps de la muntanya, al veïnat del Clot. Des de la carretera C-153, en direcció a Sant Salvador de Bianya, un cop s'ha passat el pont de la Coromina es troba el trencall de la pista, en part pavimentada, que passa just per sota mateix del cementiri, l'església i l'antiga rectoria.

Monument

El nom antic d'aquesta església parroquial és Sant Martí de Tornadissa, que ha compartit al llar de la història amb el de Sant Martí del Clot. Se'n tenen notícies des del segle XIII i se sap que va quedar greument malmesa pels terratrèmols del segle XV. A la porta d'entrada, al costat de migdia, hi ha gravada una inscripció, a la clau del dovellatge, que parla de la reconstrucció que calgué fer de l'edifici.

La planta primitiva, del segle XII, va ésser modificada amb l'afegiment de les capelles laterals i la sagristia. L'església va ser també sobrealçada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central, d'arc de mig punt, actualment cegada.

L'any 1936 l'església va ser incendiada. Després de 1939, per tapar les pedres ennegrides, tot l'interior del temple va ser enlluït. La torre del campanar, rectangular, s'alça a l'extrem sud-oest de l'edifici. El temple manté la condició de parroquial.




SANT MARTÍ DE SOLAMAL

marti solamal
Situació

A l'esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de l'església parroquial de Sant Pere del Puig o Despuig, de la qual és sufragània. S'hi pot arribar, des de la C-153, seguint la carretera que hom troba al costat mateix del pont de can Grèvol, passa pel sector de Sant Pere del Puig i torna a enllaçar amb la carretera C-153 prop de l'Hostalnou.

Monument

Sant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fins a la darreria del segle XVI. L'any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l'esglèsia al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confirmada en 1169.

L'església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d'una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes quelcom malmeses.

A la planta primitiva s'afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d'entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l'edifici s'alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d'immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga.




SANT MIQUEL DEL MONT

miquel mont
Situació

A 793 m. d'altitud, en el cimal de la serra dita també de Sant Miquel del Mont, que separa les valls d'Olot i de Bianya. S'hi pot accedir, a peu, des dels dos costats de la serra. També es pot fer per la pista que arrenca de la carretera N-260. La capella és sufragània de Santa Margarida de Bianya i es troba aixecada en el punt on convergeixen tres límits municipals.

Monument

La capella de Sant Miquel del Mont respon a les característiques arquitectòniques del romànic del segle XII. És d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera, a llevant, és formada per un absis semicircular que té, al centre, una finestra d'una sola esqueixada, cegada a la part exterior. La porta d'entrada, a migdia, té el llum rectangular, llinda i timpà llisos i tres arcs de mig punt en gradació. Al seu costat hi ha una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.

Restaurada en diverses ocasions, l'any 1933 s'efectuaren unes obres de consolidació ben importants, tal com s'indica en els goigs dedicats a l'arcàngel. El campanar d'espadanya, de dos ulls, forma part de la paret de ponent, reforçada a la part inferior. La capella es troba edificada en el lloc on hom considera que existí anteriorment una talaia romana.

La primera referència històrica, de l'any 958, correspon a la capella anterior a l'actual.




SANT MIQUEL DE LA TORRE 

miquel torre
Situació

L'església de Sant Miquel de la Torre, a la Vall del Bac, es troba en el vessant meridional del Puig Ou, prop de la sala o casa forta dita la Torre. De l'hostal de la Vall del Bac surt el camí que travessa la riera i mena a cal Ferrer, des d'on cal seguir en direcció oest fins a arribar al temple, situat en un pendent cobert de prats. A curta distància hi ha el cementiri.

Monument

El nom antic d'aquesta església és Sant Miquel d'Avellanacorba, que s'ha mantingut fins ben entrat el segle XX. Surt esmentada en un document de l'any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l'abat del monestir de Besalú.

En el segle XVII era ja sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d'ara és el temple més ben conservat de la zona i el que s'utilitza per a les reduïdes funcions de culte. És un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera. En aquesta part s'afegí la sagristia, de la qual es va prescindir el 1989. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada.

El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del final del segle XII o de la primeria del XIII.




SANT PERE DESPUIG

pere despuig
Situació

Com el mateix topònim indica, l'església es troba situada damunt un puig de la petita formació muntanyenca de la Cademunt, al bell mig de la plana de Bianya.
S'hi pot arribar, des de la C-153, passant per la carretera que porta també a Sant Martí de Solamal. El trencall del camí que s'enfila pel puig on hi ha l'església és fàcil de localitzar.

Monument

L'any 964 es va consagrar l'església de <Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya... in loco qui dicitur Puig>. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l'article salat aglutinat al nom d'origen.

En el segle XVIII la disposició inicial de l'església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l'edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l'extrem sud-oest de l'edifici, on hi ha construïda la torre del campanar, modificada en diverses èpoques.

La porta d'entrada actual, a migdia, té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Aquesta església parroquial va posseir, fins al 1936, una marededéu romànica, sedent, venerada sota l'advocació de Mare de Déu de Gràcia.




SANT PONÇ D'AULINA

ponc aulina
Situació

En el vessant meridional de la serra del Capsacosta, just a la capçalera de la vall dita també de Sant Ponç d'Aulina.
Seguint la variant de la carretera C-153, poc abans d'arribar al túnel del Capsacosta es troba, a la dreta, el trencall de la pista forestal que porta fins a tocar l'ermita. És recomanable, però, de fer el camí a peu.

Monument

D'orígen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modificada en els segles posteriors, especialment en el XVIII, en què s'efectuaren obres d'importància a causa que l'església amenaçava ruïna. Per aquest motiu s'havia prohibit, fins i tot, de celebrar-hi culte.

És d'una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La capçalera o presbiteri, seguint l'orientació les edificis religiosos romànics, és al costat de llevant. El campanar, de torre i amb teulat de quatre vessants, s'alça a l'extrem nord-est de l'edifici. La porta d'entrada, a ponent és senzilla, amb el timpà llis i la llinda ornada amb una creu esculpida dins un cercle.

L'església va ser restaurada l'any 1994. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la finestra, amb un arc de mig punt, oberta al mur de migdia. La pica baptismal, paral.lelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional.




SANT SALVADOR DE BIANYA

salvador bianya
Situació

A la capçalera de la plana bianyenca, el en petit nucli urbà de Sant Salvador de Bianya, cap del vell municipi annexat l'any 1969 al de la Vall de Bianya. L'església manté la condició de temple parroquial. Hi passa la carretera C-153, que s'enfila fins al Coll del Capsacosta i continua cap a Sant Pau de Segúries.

Monument

L'església de Sant Salvador de Bianya va ser consagrada l'any 1170. Va formar part, durant molt de temps, de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

L'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera es troba al costat de llevant, formada per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada. Són molt interessants les columnes, els capitells i l'arcuació que ornen la part exterior d'aquesta finestra, com també les mènsules que decoren la part superior de l'absis. L'església té algunes construccions afegides. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent.

L'any 1911 s'inauguraren unes obres de restauració, essent d'aquell moment les columnes i capitells de la porta d'entrada i els de la part interior de la finestra de l'absis.

La pica baptismal, d'immersió, presenta una decoració en alt relleu. Té un gran interès la pica d'aigua beneita, totalment decorada.




SANTA MAGDALENA DEL COLL

magdalena coll
Situació

A no gaire distància de l'església de Sant Feliu del Bac es troba la de Santa Magdalena del Coll, prop de la masia del Coll. S'hi accedeix fàcilment per la pista que baixa des del coll del Capsacosta. També s'hi pot arribar seguint la pista que, des de la Vall del Bac, passa per Llongarriu i continua per la part obaga de la serra de Malforat.

Monument

Les notícies històriques relacionades amb aquesta església són ben escasses. En el segle XVIII tingué un període d'esplendor, associat amb un increment de la devoció a la santa titular. Segons la vella consueta parroquial, de mitjan segle XIX, a Santa Magdalena del Coll es feia festa grossa per Pasqua Florida i el 22 de juliol, festivitat de la Santa.

Actualment, l'església presenta un estat de conservació molt dolent, en ruïna, amb la volta esfondrada i importants esquerdes a les parets. És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes.

Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent. Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L'espadanya, reconstruïda, és d'un sol ull.




SANTA MARGARIDA DE BIANYA

margarida bianya
Situació

En el vessant nord de la serra de Sant Miquel del Mont. Per anar-hi, des de la carretera C-153, cal travessar la plaça del nucli de l'Hostalnou i, un xic més enllà, agafar la pista pavimentada que mena fins a Santa Margarida de Bianya, que manté la condició de parròquia. S'hi celebra culte regularment.

Monument

L'església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.

Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D'una sola nau, en època posterior s'orbriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.

L'existència d'una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l'església era al principi del planta basilical o bé d'una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l'espai on se suposa que hi havia l'altra àbsida pariona.

La porta d'entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.




SANTA MARIA DE CASTELLAR DE LA MUNTANYA

maria castellar
Situació

A l'antic poble rural de Castellar de la Muntanya, a l'extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya. L'església es troba al mig d'un pendent muntanyenc. Per a arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s'enfila per la serra de Vivers i acaba a prop de l'església de Santa Maria.

Monument

Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modificar l'estructura que tenia inicialment l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les característiques arquitectòniques del segle XII.

Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l'arc. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l'interior de l'església es guarda una pica baptismal d'immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.

De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l'any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d'ell, al de Sant Víctor de Marsella.




SANTA MARIA DE SACOT

maria sacot
Situació

A la Vall del Bac, al costat mateix de l'antiga casa pairal de Llongarriu, en el vessant nord de la serra de Malforat. S'hi pot anar, a peu, agafant el corriol que surt de davant mateix de l'hostal de la Vall del Bac o bé seguir, fins al pont dit de Llongarriu, la pista que travessa la vall.


Monument

El nom antic d'aquesta església és Santa Maria de Sacot, que s'ha mantingut fins a l'actualitat. També és coneguda com Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu.

L'edifici, del segle XII o començament del següent, és d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d'entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l'any 1672. El campanar d'espadanya, amb dues obertures, s'alça en aquesta façana o mur del costat oest.

A la paret de migdia hi ha dues finestres de dobre esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una restauració, que durà anys. Fou església parroquial, pero a mitjan segle XVI ja consta com a sufragània de Sant Andeu de Porreres.


 

paisatge_01 patrimoni_01 que_fer_01 serveis_01   contacte_01