SANT ANDREU DE PORRERES
Situació
Monument
Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.
L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de dobre esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.
SANT ANDREU DE SOCARRATS 
Situació
Al sector de Socarrats, al costat mateix de l'antic casal dels Socarrats. L'església és aixecada al peu del vessant obagós de la serra de Sant Miquel del Mont.
Monument
L'any 1983 s'efectuaren unes obres de restauració, durant les quals es va suprimir la sagristia afegida al costat sud de l'absis semicircular. A l'interior, la volta de l'absis és decorada amb unes pintures realitzades l'any 1948 per l'olotí J. Casas.
El campanar, inicialment de paret, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una de les seves pedres hi ha gravat l'any 1688. La porta d'entrada actual, de llum rectangular i amb una llinda de l'any 1769, és a la façana de ponent, protegida per un porxo.
SANT FELIU DEL BAC
Situació
A la Vall del Bac, al vessant nord de la serra de Malforat. L'església és aixecada en un petit turó força boscat. L'accés es pot fer, des de la mateixa vall del Bac, seguint la pista que passa per Llongarriu, o bé per la pista que va obrir-se l'any 1991 i que parteix del coll del Capsacosta, a la carretera C-153
Monument
SANT MARTÍ DE CAPSEC
SituacióMonument
La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.
L'any 1994 s'efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l'interior del temple, d'una sèrie d'afegitons que amagaven els murs originals. La porta d'entrada és al costat de migdia. La pica baptismal d'immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant.
SANT MARTÍ DEL CLOT
SituacióMonument
La planta primitiva, del segle XII, va ésser modificada amb l'afegiment de les capelles laterals i la sagristia. L'església va ser també sobrealçada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central, d'arc de mig punt, actualment cegada.
L'any 1936 l'església va ser incendiada. Després de 1939, per tapar les pedres ennegrides, tot l'interior del temple va ser enlluït. La torre del campanar, rectangular, s'alça a l'extrem sud-oest de l'edifici. El temple manté la condició de parroquial.
SANT MARTÍ DE SOLAMAL
SituacióMonument
L'església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d'una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes quelcom malmeses.
A la planta primitiva s'afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d'entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l'edifici s'alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d'immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga.
SANT MIQUEL DEL MONT
SituacióMonument
Restaurada en diverses ocasions, l'any 1933 s'efectuaren unes obres de consolidació ben importants, tal com s'indica en els goigs dedicats a l'arcàngel. El campanar d'espadanya, de dos ulls, forma part de la paret de ponent, reforçada a la part inferior. La capella es troba edificada en el lloc on hom considera que existí anteriorment una talaia romana.
La primera referència històrica, de l'any 958, correspon a la capella anterior a l'actual.
SANT MIQUEL DE LA TORRE
SituacióMonument
En el segle XVII era ja sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d'ara és el temple més ben conservat de la zona i el que s'utilitza per a les reduïdes funcions de culte. És un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera. En aquesta part s'afegí la sagristia, de la qual es va prescindir el 1989. La porta d'entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada.
El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del final del segle XII o de la primeria del XIII.
SANT PERE DESPUIG
SituacióMonument
En el segle XVIII la disposició inicial de l'església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l'edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l'extrem sud-oest de l'edifici, on hi ha construïda la torre del campanar, modificada en diverses èpoques.
La porta d'entrada actual, a migdia, té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Aquesta església parroquial va posseir, fins al 1936, una marededéu romànica, sedent, venerada sota l'advocació de Mare de Déu de Gràcia.
SANT PONÇ D'AULINA
SituacióMonument
És d'una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La capçalera o presbiteri, seguint l'orientació les edificis religiosos romànics, és al costat de llevant. El campanar, de torre i amb teulat de quatre vessants, s'alça a l'extrem nord-est de l'edifici. La porta d'entrada, a ponent és senzilla, amb el timpà llis i la llinda ornada amb una creu esculpida dins un cercle.
L'església va ser restaurada l'any 1994. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la finestra, amb un arc de mig punt, oberta al mur de migdia. La pica baptismal, paral.lelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional.
SANT SALVADOR DE BIANYA
SituacióMonument
L'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera es troba al costat de llevant, formada per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada. Són molt interessants les columnes, els capitells i l'arcuació que ornen la part exterior d'aquesta finestra, com també les mènsules que decoren la part superior de l'absis. L'església té algunes construccions afegides. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent.
L'any 1911 s'inauguraren unes obres de restauració, essent d'aquell moment les columnes i capitells de la porta d'entrada i els de la part interior de la finestra de l'absis.
La pica baptismal, d'immersió, presenta una decoració en alt relleu. Té un gran interès la pica d'aigua beneita, totalment decorada.
SANTA MAGDALENA DEL COLL
SituacióMonument
Actualment, l'església presenta un estat de conservació molt dolent, en ruïna, amb la volta esfondrada i importants esquerdes a les parets. És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes.
Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent. Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L'espadanya, reconstruïda, és d'un sol ull.
SANTA MARGARIDA DE BIANYA
SituacióMonument
Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D'una sola nau, en època posterior s'orbriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.
L'existència d'una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l'església era al principi del planta basilical o bé d'una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l'espai on se suposa que hi havia l'altra àbsida pariona.
La porta d'entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.
SANTA MARIA DE CASTELLAR DE LA MUNTANYA
SituacióMonument
Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l'arc. La porta d'entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l'interior de l'església es guarda una pica baptismal d'immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.
De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l'any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d'ell, al de Sant Víctor de Marsella.
SANTA MARIA DE SACOT
Situació
Monument
L'edifici, del segle XII o començament del següent, és d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d'entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l'any 1672. El campanar d'espadanya, amb dues obertures, s'alça en aquesta façana o mur del costat oest.
A la paret de migdia hi ha dues finestres de dobre esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una restauració, que durà anys. Fou església parroquial, pero a mitjan segle XVI ja consta com a sufragània de Sant Andeu de Porreres.
